E’ con gran piacer, anch se i en centr nient
Potè partecipà, a st bel avveniment.
Settantan festeggiat, con tant allegria,
el minim ch poss fa, è scriver na poesia.
Ma qualch partecipant, el conosc da na vita,
e qualc fatterell, bisogna pur chel dica.
Se guard ma la Sunta, arpens ma lo spedal,
cert, ma lì s giva, qualt s stava mal.
C rapava l barb, c faceva i cristeri,
n è passat d temp, ma m par come ieri.
Pu cera sor Cornelia, era bella com el sol,
bastava c sorrideva, valeva più del dotor.
A dè parlam d Luciano, quant era un fiulin
I genitor c’ avevn, un bel somarin,
per la gioia sua, e i suoi amichet
i caricavan tutti, per farc un bel giret.
Fesaiè l’asinel, c’aveva anca la biga,
pensate un po’ el destin, mi madr era la guida.
A chi temp ma lì, en cern l’esigenz,
bastava fa un giret ed ern tutt content.
A dè c saria Vittorio, per me è com un fratel,
insiem avem divis, l rob brut e bel.
A Mondavi le comedi s favevn in quantità,
ma no, i promessi sposi, c’an fat interpretà.
A de quant nar parlam, c vien la nostalgia,
Perchè tut quei bei an, en propri volat via.
Fra tut i present, che non ho nominat,
quest en vol dì nient, en vò dimenticat.
Perciò v chiederia, un pò di pazienza,
set tutti brava gent, ma c’iò mena confidenza.
Da Mondavi manc tant, en vò potut a seguì
Per me è una gran gioia trovav tutti quì
Cusì miei cari amici, se tal v pos chiama,
Auguro a tutti quanti, tanta felicità.
Siate sempre sereni, e fat qualche risata,
arivà a ottantan, sarà na passeggiata.
Paola Baldoni
